La parròquia del Bon Pastor és una de les cinc parròquies que formen part de la Comunitat Pastoral de Sant Andreu, i aquesta, al seu torn, està integrada amb sis comunitats més a l'Arxiprestat de Barcelona Est, que agrupa 32 parròquies de les zones de Nou Barris, Trinitat, Torre Baró - Vallbona, Sant Andreu, Bon Pastor, La Sagrera, Sant Martí de Provençals, Clot, Verneda i Poblenou.
Després de la seva fundació el 1935, la Guerra Civil (1936-1939) va suposar una interrupció per a l'activitat pastoral de la parròquia després del seu incendi i destrucció el juliol de 1936, creant un parèntesi de gairebé 3 anys de presència religiosa en el que llavors es coneixia com l'Agrupació d'Habitatges Milans del Bosch, que envoltava l'antiga església parroquial juntament amb algunes fàbriques, com ara Can Sala. Amb el final de la Guerra Civil, ja el 1939, es nomena rector a Mn. Joan Cortinas Guinart, natural de Santa Coloma de Gramenet, terme municipal al qual pertanyia aquesta agrupació d'habitatges d'una sola planta i de construcció molt humil. La major part de la població d'aquesta agrupació d'habitatges era d'immigració peninsular (Andalusia, Múrcia, Galícia, Extremadura, etc.). El caràcter emprenedor, l'impuls social i el dinamisme pastoral de Mn. Joan Cortinas van afavorir l'establiment d'aliances amb diferents persones influents de la ciutat de Barcelona. Es van fer freqüents les campanyes benèfiques en favor del veïnat, les quals van esdevenir una plataforma de promoció sociolaboral per a molts dels veïns dels habitatges Milans del Bosch i del barri d'Estadella, que era una riera que desguassava al riu Besòs passant a la vora dels terrenys de la fàbrica de tints i aprestos del senyor Enric Sanchis, qui va afavorir que l'Arquebisbat de Barcelona pogués anar adquirint els terrenys que actualment ocupen la Parròquia, l'edifici de la rectoria (CEL) i l'Escola Parroquial del Bon Pastor. La promoció del barri es va deure a dues causes: en primer lloc, al caràcter reivindicatiu d'una bona part del veïnat, liderat des de la parròquia per elevar el nivell i la qualitat de vida dels seus membres. Les iniciatives socials de signe progressista van portar a la creació de cooperatives i a una sòlida formació d'un teixit associatiu que encara perdura i assegura que el barri del Bon Pastor sigui un barri de futur més que de passat.
La parròquia ha tingut un paper clau en la promoció de l'actual veïnat, xifrat en unes 15.000 persones, entre les quals es donen actualment més d'una dotzena de credos religiosos a causa de la constant immigració que rep el barri. En els anys quaranta fins als setanta era fonamentalment intrapeninsular, però a partir dels anys vuitanta van començar a arribar migrants d'Iberoamèrica, Àfrica, l'Extrem Orient i l'Europa de l'Est. Aquesta diversitat ètnica i cultural brinda al Bon Pastor una oportunitat molt interessant per poder desenvolupar projectes socials d'integració en una societat cada vegada més plurilingüe i de costums variats.
Com tots els altres arxiprestats de la nostra arxidiòcesi, el nostre objectiu és donar testimoni de l'Evangeli als nostres barris i aplegar en la fe i en la celebració dels sagraments les comunitats catòliques, ajudant, acompanyant i animant a construir una convivència pacífica a través del diàleg amb les entitats socials de l'entorn i col·laborar, així, com a referents de fe, esperança i caritat.